Buscar
  • Roser Tordera

OPEN DHARMA

Actualizado: 10 de jun de 2019

Hola Roser, T'escric aquesta carta des del recés de meditació d'Open Dharma que estic fent a la serra de Prades a finals d'agost de 2010. És un regal. Un espai per aprofundir en allò que tots tenim i del qual a la vegada estem tan desconnectats: la bondat bàsica. Existeix alguna cosa més, un estat d'amor permanent que és diferent de l'amor com a emoció o de l'acumulació de moments de plaer. I he pogut viure'l i mantenir-lo una bona estona, divendres, quan la Jaya ens va guiar en una meditació metta. És un estat de vuire completament el present, la respiració, els sorolls exteriors i interiors, la brisa... Un estat que et permet viure i sentir el ritme de la vida, el ritme del cor... i sentir-te una amb el Tot. En aquest repòs en què et deixes anar amb confiança, en aquest abandonar-se per complet, en aquest no haver de fer res, hi cap tot. Tot està permès, res és bo ni dolent, només és una cosa més que hi ha. Hi ha espai per als pensaments, per adonar-se de com els hàbits ens creen falsos móns en què ens sembla viure-hi la realitat. Hi ha espai per a les emocions i els sentiments, notant a quina part del cos es manifesten, quin color o textura tenen... És un espai en què el judici no existeix i no cal resposta a les preguntes, no cal cap mena de comprensió mental. Si hi ha un pensament el podem acollir en aquest espai, observar-lo sense jutjar-lo ni voler-se'n desfer. Puc descobrir quin sentiment hi ha darrere i donar-li també un espai. Aquí tot està permès. No hi ha culpa, no hi ha comparació, no hi ha separació. Podria escriure tantes coses... Ara es tracta de permetre que aquesta experiència em transformi. De permetre'm un espai (encara que siguin uns minuts al dia) per sentir l'experiència directa, la bondat bàsica. Crec que el que mica en mica he de treballar -sense un esforç costós- és el fet d'acostumar-me a aquest estat en què res és conegut i tot és incert. Mica en mica fer-me amiga d'aquesta sensació d'estar fora de l'àrea de confort, on el potencial en mi es manifesta i el que ha de venir senzillament ve. Que el meu desig més profund, el de sentir aquest amor, sentir que sóc única i que el meu valor és incalculable a l'hora que formo part del tot, s'acompleixi. Que la meva ànima em guiï en el meu camí. T'estimo.


#Meditació #PsicoteràpiaIntegradoraHumanista #Reflexionspersonals

0 vistas

Roser Tordera · 690 66 39 57 · roser.tordera@gmail.com

© Consciència i Psicologia Integral. Tots els drets reservats