Buscar
  • Roser Tordera

DINÀMICA DE L'AGRAÏMENT



Recuperant alguna entrada que he fet sobre les emocions, avui parlaré de l’agraïment. Quan l’energia flueix saludablement dins nostre, sentim agraïment davant d’un benefici gratuït que rebem d’una altra persona o de la vida. El reconeixement que ens fa l’altre, un regal material o una experiència gratificant que ens ofereix la vida normalment comporta l’experimentació de l’emoció d’agraïment.

La resposta primària que flueix de l’agraïment és el sentiment de deute, però cal construir una resposta més apropiada socialment, que correspon a l’expressió de la valoració del favor. Per dir-ho clar i senzill: ensenyem els infants a donar les gràcies.

Quan hem fet un procés de maduració emocional, sigui conscient o inconscient, encara fem un pas més enllà. No només donem les gràcies, sinó que aquest regal ens porta a l’acceptació de la bondat dels altres i al desig de correspondre o d’imitar l’actitud generosa.

De vegades, però, quan rebem una cosa bonica de forma gratuïta no sentim agraïment, sinó d’altres emocions que no són apropiades a la situació: són les emocions paràsites. En comptes de sentir l’emoció autèntica que correspon, l’agraïment, altres emocions inunden el nostre món interior.

És el cas, per exemple, de la culpa. Si rebo alguna cosa em sento culpable de no haver donar res. Aquí la culpa no té cap sentit, perquè aquesta emoció té unes funcions diferents de l’agraïment. Només serveix per autocastigar-nos de forma desproporcionada sense haver fet res de dolent.

També podem respondre a un regal de forma mesquina, sospitant que darrere d’aquest acte altruista s’hi amaga una intenció malèvola. Aquest tipus de resposta és un menyspreu a la capacitat humana de ser generosos i bondadosos.

Una altra emoció paràsita seria la supèrbia, amb una resposta del tipus “no vull tenir cap deute amb ningú”, i llavors rebutjar allò que ens han donat.

I encara una altra emoció paràsita més que pot sorgir és el sentiment d’inadequació. És aquella sensació que no et sents digne de rebre un regal així, que porta a una resposta d’humiliació.

Com podeu veure, els processos emocionals són complexos i no podem dir si una emoció és saludable o no sense conèixer el context en què apareix. Quan l’emoció correspon a l’estímul apropiat i és proporcional a ell, és una fantàstica guia per a la vida. En canvi, les emocions desproporcionades o que no es corresponen ens porten per camins desagradables i de patiment. Entre d’altres coses, la psicoteràpia t’acompanya cap a més autoconeixement, per tal d’identificar les emocions que no són saludables, poder-te’n desfer i gaudir d’una vida més feliç.


#Emocions #PsicoteràpiaIntegradoraHumanista

0 vistas

Roser Tordera · 690 66 39 57 · roser.tordera@gmail.com

© Consciència i Psicologia Integral. Tots els drets reservats