Diries que la major part del dia vius la realitat? Vols saber si estàs en consonància amb la realitat? Què passa si no ho estàs?

Els pensaments de l’estil “hauria de fer...” o “això hauria de ser...” o “com és possible que aquesta persona no sàpiga això?” no és corresponen amb el que és perquè la realitat és que “estic fent això” (i no el que hauria de) o “sóc així” (i no com hauria de ser) o “aquesta persona no sap això” (encara que per mi sigui una cosa molt bàsica o molt fàcil).

Aquests pensaments són un indicador que la teva ment està molt allunyada de la realitat. Hi ha una lluita entre el que és i el que la ment voldria que fos. I l’experiència demostra que cada vegada guanya la realitat. Per molt que pensis que hauria de ser d’una altra manera, allò és com és.

Quin és el resultat de pensar de forma allunyada de la realitat? L’estrès i el patiment, així de clar. Jo voldria haver-ho fet millor en aquella situació, i com que la realitat no es correspon em frustro. No puc entendre com és possible que això tan bàsic el meu veí no ho sàpiga fer, i m’enfado. Voldria que la meva filla no s’estigués equivocant en els passos que està fent, i em preocupo. Vull acabar una cosa abans del que puc per les meves possibilitats, i m’estresso.

Probablement alguns de vosaltres estigueu pensant: “tot això és molt bonic però, si no penso que una cosa hauria de ser diferent, com faré que millori? M’he de conformar amb això que no m’agrada?” La resposta és no, no t’has de conformar. Una cosa és acceptar el que és i l’altra és fer coses per canviar-ho.

La clau està en ser conscient que la realitat no és estàtica, sinó que canvia a cada moment. Actualment no sé tocar el piano, puc ser-ne conscient i acceptar-ho, però, si en vull aprendre i practico regularment, en sabré d’aquí a un temps. Quan una cosa no és com voldries pot generar un cert grau de patiment, però aquest patiment augmenta exponencialment quan mentalment et repeteixes una vegada i una altra que això hauria de ser diferent. Cada vegada que ho penses augmenta l’estrès i el patiment. Un altre element fonamental és encarregar-te només dels teus assumptes perquè si el que vols canviar no està a les teves mans poca posa hi pots fer. En tots cas, sí que pots cultivar en tu el canvi que vols veure al món. Per exemple, volem que al món hi hagi pau i s’acabin les guerres. És una aspiració molt lloable i socialment podem fer moltes accions que contribueixin a la pau. Però també és molt important preguntar-se: jo estic en pau o internament estic en guerra?

Hi ha moltes maneres d’estar més en contacte amb la realitat i el present. La meditació o mindfulness, la psicoteràpia i la indagació que proposa l’autora Byron Katie a “The Work” en són alguns exemples. Totes aquestes propostes coincideixen en augmentar la consciència dels pensaments i patrons mentals que tenim, posar distància amb ells i tenir més capacitat de decidir la nostra resposta (tant interna com externa).

#Meditació #PsicoteràpiaIntegradoraHumanista #Mindfulness